De president a president



Passats uns mesos des de les darreres eleccions al Comitè d'empresa de CELLS amb el consegüent canvi de majoria i presidència del mateix, creiem molt interessant publicar una entrevista amb el nou president del CE (Pep, de CSC-Intersindical), realitzada per l'anterior president (Carlos, de CGT-CELLS).


Carlos: Hola Pep, moltes gràcies per participar en aquesta conversa-entrevista. Abans de res: segueixes puntualment SinControl?

Pep: No miro el web regularment, només quan rebo els emails d’actualització, i quan disposo de temps.



C: Comencem amb una mica d'història: tu ets el treballador més antic de CELLS, i a més has estat involucrat en la representació dels treballadors des de la creació, en 2005, del primer Comitè d'empresa en aquest centre… pots explicar-nos com va començar?
 


P: Diversos fets relacionats amb acomiadaments traumàtics de CELLS –parlo del 2005– van fer pensar a alguns treballadors que calia organitzar-se sindicalment, perquè estàvem completament desprotegits davant de possibles conflictes laborals, i ens trobàvem desorientats i mancats de suport quan sorgien problemes de relacions laborals. Aquesta inquietud va coincidir amb una petició, que pot resultar sorprenent, de l’antic director, en Joan Bordas, d’organitzar algun òrgan representatiu dels treballadors.



C: ???


P: Efectivament. El que passa és que el director volia no exactament un Comitè d’empresa, sinó un òrgan de representació dels treballadors sense presència sindical, cosa que és completament il·legal, però ell no n’era conscient. Per qüestions personals, tenia animadversió als sindicats, i quan li vaig fer veure que ens calia assessorament legal d’experts en temes laborals, va fins i tot suggerir que el Comitè tingués advocats pagats per la direcció. Quan li vaig fer veure que, a més d’inacceptable, aquesta proposta era il·legal, s’hi va posar en contra, i a partir d’aquell moment es va produir un divorci total entre Comitè i direcció.



C: Crec que un fet molt significatiu de les primeres eleccions va ser la presentació d'una llista que per algunes persones podia ser qualificada de “groga” (és a dir, d'estar promoguda i/o representar els interessos de la Direcció), ja que estava integrada, entre d'altres, per un cap de Divisió, la parella del Director, la responsable de Recursos Humans,... Quin resultat va obtenir aquesta llista? com eren les relacions dins del primer Comitè d'empresa?

P: .
..
Jo no vaig ser membre del primer Comitè d’empresa. Vaig ajudar a organitzar les primeres eleccions sindicals, però no vaig resultar escollit. S’hi van presentar dues candidatures, una de la Intersindical, que va treure 3 membres, i una altra que no estava vinculada a cap sindicat, que és la que tu denomines “groga”, que va treure 2 membres. La campanya electoral va tenir un marcat to antisindical, sí, i part de la plantilla va donar suport a aquesta idea.

A més d’aquesta diferència fonamental en la concepció del que ha de ser un òrgan de representació dels treballadors, els inicis van ser difícils perquè s’havia de partir de zero en molts temes. Crec que internament hi havia bona relació, però era difícil concretar resultats. Val a dir que els primers responsables del Comitè, precisament per no dividir-lo, van renunciar voluntàriament, en molts casos, a utilitzar totes les eines que el sindicat els posava a l’abast. Va haver molt d’autocontrol.


C: És cert qui llavors era el Director (Joan Bordes) i tu manteníeu una relació molt cordial fins al moment en què tu vas promoure les primeres eleccions sindicals d'Alba i que aquesta es va trencar a partir d'aquest moment?


P: Efectivament. Crec que no va apreciar positivament la meva implicació en muntar el Comitè d’empresa, ni la meva vinculació sindical. Jo diria que s’ho va prendre com un atac personal.


C: I quina va ser l'actitud davant el primer Comitè per part dels altres responsables del Centre (President, caps de divisió, gerent,...)?


P: És molt difícil generalitzar, però tinc la sensació que durant anys mai es va considerar positivament el Comitè d’empresa, com un òrgan necessari per canalitzar els conflictes laborals en els aspectes que li són propis (recursos humans i seguretat i salut). Quan el Comitè es queixava d’alguna cosa, la queixa es considerava més una molèstia que no un repte a solucionar en benefici de tots.


C: Més tard, al 2007 es van realitzar eleccions parcials per ampliació de plantilla, en les quals la llista “groga” no es va presentar però sí ho va fer una llista associada a CCOO. Com van quedar les coses després de l'ampliació? i com eren llavors les relacions en el si del Comitè entre les llistes que  l'integraven?


P: Sí, al 2007 es van fer unes noves eleccions complementàries, on la intersindical va treure 2 membres més i una altra llista de CCOO 2 representants més. Per tant, el primer Comitè va acabar tenint 5 membres de la intersindical, 2 d’independents i 2 de CCOO.

Com t’he comentat abans, jo no hi era, al Comitè, però tinc entès que hi havia moltes discussions i costava arribar a acords. Gairebé tots els que van participar en aquell primer Comitè van acabar molt cansats i no van voler repetir.

Els reptes a què es va enfrontar el primer Comitè van ser molt durs, perquè van haver de fer-ho tot des de zero. Ara bé, els dos primers presidents, la Inma Ramos i el Xavi Permanyer, van aconseguir acordar el primer (2006-2007) i segon (2008-209) convenis col·lectius de CELLS, i la seva feina, i la d’altres membres d’altres candidatures que els van ajudar, em mereix una gran admiració. Ara, pel que sé, els membres del Comitè que s’implicaven en la seva feina se sentien molt sols, poc recolzats per la plantilla.


C: Ens traslladem a 2009: havien passat 4 anys des de la creació del primer Comitè i tocaven una altra vegada eleccions. Els mesos previs a les eleccions havien estat molt calents: d'una banda s'estava finalitzant la negociació d'un controvertit II Conveni Col·lectiu; d'altra banda, un treballador de CELLS havia estat acomiadat en lo que la gran majoria de la plantilla va interpretar com una represàlia per rebatre al Director després de la seva irrupció il·legal en una assemblea de Treballadors. En aquest context es crea CGT-CELLS, que guanya les eleccions amb una
majoria ampla. Per a nosaltres mateixos, els resultats van ser una gran sorpresa (jo, per descomptat, mai vaig pensar que em tocaria ser president del Comitè). Quines creus que van ser les causes d'aquest resultat? 


P: Tu ho has descrit prou bé, hi havia un estat d’excitació col·lectiva provocat per diversos fets com els que has descrit, que s’unia a un cansament generalitzat de la gent del Comitè, de forma que es vivia una sensació de “canvi de cicle” que es va evidenciar a les eleccions.


C: En aquestes eleccions, la llista de CSC-Intersindical va ser completament renovada. Els qui havien estat representants no van repetir Per què? s'havien cremat/esgotat els que van plegar?


P: Estaven molt cansats, sobretot pel fet que havien de defensar els interessos dels treballadors davant de la direcció, mentre sentien que no tenien el suport de la majoria, i se sentien víctimes perquè alguns criticaven que havien tingut una actitud passiva davant determinats fets que s’havien percebut com agressions a determinats treballadors. Jo crec que no era així, però ja se sap que en moltes ocasions la realitat es pot veure des de moltes perspectives, i la majoritària, en aquells moments, no era favorable als membres d’aquell Comitè. Per això els resultats de les eleccions van ser els que van ser.


C: Durant l'etapa 2009-2013, el Comitè va ser força singular, en el sentit que va actuar unànimement gairebé en tot moment. Això és alguna cosa molt inusual (en la majoria dels centres, les tensions entre seccions sindicals consumeixen gran part de l'energia dels Comitès d'empresa). Això fa que molta gent ens hagi preguntat… “era tot tan bé com es pintava?” “De debò estàveu d'acord en els temes que es portaven com a Comitè?”


P: Vam estar d’acord en tot el que va sorgir del Comitè. I quan no ens posàvem d’acord, que van ser poques vegades, actuàvem com a seccions sindicals. Vau administrar la majoria amb una gran intel·ligència, i nosaltres, com a minoria, sempre ens vam sentir escoltats. Ara, tu saps perfectament que internament teníem moltes discussions, de vegades força agitades. Però crec que mai es va trencar una cosa bàsica: la confiança entre nosaltres i el convenciment que, encara que tinguéssim punts de vista diferents, els nostres objectius eren coincidents en assolir millores per als treballadors. Per això sempre s’arribava a acords, i sempre es complien, i crec que entre nosaltres va regnar el “far play”. Jo n’estic molt satisfet, d’aquella etapa, i espero que vosaltres també.

C: Per descomptat. Com dius, no era tot acord immediat, però les discussions sempre van servir per aconseguir postures comunes més riques en matisos i amb les quals crec que tots ens sentíem a gust. Però en contraposició amb la situació d'enteniment dins del Comitè, l'actitud per part de la Direcció i els seus representants cap al Comitè que jo vaig presidir no podem dir que fos amigable. Jo recordo reunions que anaven des del cortés però blocant fins a unes altres obertament hostils o carregades de desqualificacions cap a nosaltres, per no entrar a valorar les actuacions del llavors Director, que no cabien en cap escala de lo racional. Creus que aquest clima hostil formava part d'una estratègia deliberada per part dels responsables de CELLS per neutralitzar al Comitè? O era a causa de la seva incapacitat per assumir que havien de comptar amb els treballadors en la gestió d'Alba?

P: La meva opinió personal és que hi havia una barreja de molts factors. D’una banda, crec que hi havia la base que he comentat al començament, és a dir, que se’ns considerava, al Comitè, una nosa, un problema. No se’ns considerava un element important a tenir en compte. D’altra banda, certament, crec que hi havia animositat concreta del Director cap a determinades persones –almenys això deia ell mateix en privat–, i finalment, hi havia una incapacitat col·lectiva –potser deliberada, o potser perquè no se’n sabia més– per part de la Direcció d’establir canals de diàleg i de contacte per buscar solucions als problemes. Però malgrat tot vam assolir acords com el de torns d’acceleradors i el d’experiments, o acords per fer progressiva la retallada del 5%. Sí que en determinats moments hi va haver tensions, però vist en perspectiva crec que vam aconseguir uns bons acords.

C: Recentment hem sentit al Gerent queixar-se en públic de la tensió a la qual segons ell es veu sotmès a causa d'haver de reunir-se amb els representants dels treballadors… Segons el meu parer, personalment, i sense llevar importància a aquesta possibilitat, em sorprèn molt l'afirmació, venint d'una persona a la qual jo personalment he hagut d'aguantar sortides de to intolerables mentre em reunia amb ell en l'exercici de les meves funcions com a representant dels treballadors. Com valores tu aquestes queixes?

P: La meva opinió personal és que aquesta queixa és una resposta a les crítiques rebudes des d’aquest bloc. Hem de ser conscients que no tothom encaixa les crítiques igual. Tu parles que has hagut d’aguantar “sortides de to intolerables”, però en canvi no n’has fet bandera, perquè saps que això va amb el càrrec. En canvi, altra gent potser no pot fer igual. En l’àmbit de les relacions laborals, hi ha dos temes que són comuns a les esferes d’actuació del Comitè d’empresa i la direcció: recursos humans i seguretat i salut. Per tant, en aquests dos àmbits, trobo normal que hi hagi crítiques i acusacions creuades. Forma part del joc d’equilibris que ha de servir per millorar l’estat laboral, per això els legisladors ho van determinar així. En conseqüència, les crítiques i rèpliques en aquests àmbits s’han d’entendre en el marc de la dialèctica de les relacions laborals, i crec que s’equivoca qui se les pren personalment. En definitiva, penso que hauríem d’aprendre entre tots a aguantar les crítiques, i considerar que no se solen fer gratuïtament, sinó que solen tenir fonament.
Per tant, entre tots, cal estudiar les motivacions de les crítiques i rèpliques, i intentar solucionar-ne les causes per evitar-les en el futur.



C: Al 2011 Joan Brodes abandona Alba, amb l'agraïment oficial per “la seva contribució” al projecte, però sense exposar-se a un acte de comiat amb la plantilla (ho va fer “en la intimitat” amb un grup reduït de persones seleccionades a dit). Mesos més tard, després de diversos intents infructuosos de trobar a qui volgués fer-se càrrec de la Direcció de CELLS, arriba l'actual Directora, i amb ella s'anuncien vents de canvi. Les formes per descomptat van canviar per a millor, però, fins a on opines tu que van arribar els canvis de fons?


P:
No ho sé, el temps ho dirà. D’entrada, i això ja és important perquè constitueix un canvi qualitatiu, han canviat les formes. Ara, ja veurem si el canvi és només cosmètic o realment s’arriba a un estat en què la col·laboració entre el Comitè i la direcció esdevé real. Crec que cal esperar i donar crèdit, encara. Com va dir algú, el sincrotró és com un gran transatlàntic, i els canvis de rumb són lents.

C: Al meu entendre la Directora és molt conscient dels problemes estructurals deCELLS, però alguns d'ells semblen no haver estat abordats. Crec que això només s'entén si es considera que hi ha una “vella guàrdia” que té molta influència i molt interès a mantenir l’estatus quo heretat de l'administració anterior… Creus que eventualment es solucionarà aquest problema?

P:
Pel que veig, la direcció està abocada a gestionar un dia-a-dia molt absorbent, i això per força alenteix canvis en els temes de competència del Comitè. I, certament, hi ha un estat d’opinió en determinats ambients que no és gens favorable al Comitè. És un estat d’opinió que ve de lluny, i que probablement sorgeix també de molts convenciments individuals previs. Cal tenir present que la cultura laboral, la cultura sindical, al nostre país, no està generalitzada. A banda de determinades minories sensibilitzades, la major part de la societat ni entén ni vol entendre el paper dels sindicats, ni dels Comitès d’empresa. I l’actual hegemonia neoliberal no ajuda en aquest sentit. Per tant, és lògic fins a cert punt que molta gent, a CELLS, es miri el Comitè amb recança. Però com jo sempre dic, aquestes coses es curen amb el temps i amb el tracte. Des del Comitè hem demostrat que sabem lluitar pels drets dels treballadors de CELLS, i que sabem arribar a acords amb la direcció que sempre milloren les situacions de partida. I podem estar discutint si un acord es compleix o no en certs detalls i aspectes, però en general crec que és una evidència que la feina dels Comitès –des del primer que es va crear fins al darrer– ha estat benèfica. I això hauria de servir a la direcció per no sentir-se amenaçada per les nostres propostes i suggeriments, perquè els fem a fi de bé.

C: Els responsables de CELLS s'han han mostrat sempre molt incòmodes davant el debat públic sobre les seves actuacions. En aquest sentit, SinControl (i abans el
web de CGT-CELLS) ha aixecat butllofes en diverses ocasions. No deuria el debat públic sobre un centre públic estar molt més normalitzat? Què creus que els porta a tenir aquest temor a l'escrutini?

P: Abans he parlat de la manca de cultura sindical de la societat. Crec que estem en el mateix cas. Hi ha també, socialment, una manca de la cultura de la transparència. Venim d’on venim, i les tradicions són difícils de canviar, però si volem ser una societat democràtica i evolucionada, cal ser més transparents. I això passa necessàriament per exposar-se a la crítica, saber gestionar-la, i utilitzar-la per millorar. La persona que mai diu “m’he equivocat”, difícilment millorarà. Com a científic, sé que la localització de l’error és el primer pas cap a la correcció i l’èxit. Ningú hauria de ser castigat per equivocar-se, però sí que ho hauria de ser per negar-se a reconèixer que s’ha equivocat. Dit això: qualsevol eina d’expressió em mereix el màxim respecte, i el web de CGT-CELLS és una eina d’expressió que cal respectar i saludar. Ara, això també és un risc per a vosaltres: quan un critica una cosa en públic, no només està assenyalant un error d’altres, sinó que també es retrata a ell mateix. D’aquí ve que no tingui la mateixa credibilitat una revista satírica que una revista d’opinió o una revista informativa. Cal saber modular les crítiques.

C: Cert. I aquest és l'aspecte que més debat origina durant el nostre procés editorial… En fi, arribem a 2013 i les següents eleccions sindicals, en les quals CSC recupera la majoria del Comitè i tu pases a ser el nou President del Comitè d'empresa. Què tal es porta aquesta responsabilitat?

P: En general m’agrada, sobretot quan tinc l’oportunitat d’ajudar algú en concret en alguna cosa. El que més em desagrada és la “feina burocràtica” que comporta. Però no em puc queixar.



C: Amb el canvi de composició del Comitè i la nova majoria, ha canviat en alguna cosa la relació entre les seccions sindicals respecte a l'anterior període?


P: Jo personalment crec que no, però no sé com ho veieu vosaltres... Pel que a mi respecta, crec que en l’anterior etapa vam establir prou complicitats i lligams com per garantir una relació fluïda i natural entre tots els membres del Comitè. Jo particularment no he notat cap canvi.


C: A “Ràdio Pati” (el principal canal informal de circulació d'informació/rumors a CELLS) es comenta que entre alguns dels responsables de CELLS es donava per fet que amb CGT-CELLS en minoria, el Comitè deixaria de “molestar” en alguns temes incòmodes per a la Direcció (com per exemple, la gestió de la Prevenció de Riscos) Què has de dir sobre això?


P: Donçs que els que van propagar aquesta opinió no tenien ni idea de com funcionàvem internament. Tot el que decidíem com a Comitè ho vam fer de forma consensuada, i per tant allò que es va iniciar llavors, continuarà ara. Ara, si algú es va posar content amb el resultat electoral, doncs fantàstic. Sempre és millor negociar amb gent contenta que enfadada.
 

C: Pep, tu que has conegut totes les etapes del Comitè des de la seva creació, creus que hi ha hagut una evolució en el perfil o l'actitud dels representants dels treballadors? i en la dels interlocutors de l'empresa?



P:
Els perfil dels representants dels treballadors depèn molt de les persones concretes que hi ha. La forma personal de ser influeix molt. Ara, una cosa és la imatge i l’altra el fons. I en això crec que no hi ha hagut tants canvis. Potser amb el temps hem guanyat en experiència, coneixem millor la direcció, i per tant podem enfocar els problemes de forma més resolutiva. Però crec que en la manera de veure les relacions laborals no ha canviat, excepció feta dels dos representants independents del primer Comitè, que no volien tenir res a veure amb sindicats.



C: Com valoraries la implicació de la plantilla en els problemes de l'empresa? Has vist una evolució també?





P:
Ara hi ha més consciència de grup, tot i que la plantilla s’ha renovat molt els darrers dos anys, i crec que aquell sentiment antisindical del principi va desapareixent. Ara es veu normal l’existència del Comitè entre els treballadors, i de fet en molts centres de recerca de Catalunya s’estan creant Comitès d’empresa a semblança del nostre, quan fins ara no n’hi havia.


C: Quines són les teves prioritats immediates respecte a la representació dels treballadors? i com seria el teu objectiu principal a mig-llarg termini? (i atès que sembla que la Direcció segueix fidelment la nostra publicació, hi ha algun missatge que voldries aprofitar per transmetre?)


P:
La prioritat principal és establir canals sòlids per solucionar els problemes laborals que es presentin de forma ràpida. A banda d’això, hi ha temes “històrics”, com la manca de documentació, que possiblement haurem de dirimir als tribunals, amb resultat incert, o  el retorn de la paga extra del nadal del 2012. Pel que fa als missatges, ja el coneixen: que ens agradaria que estudiessin sense prejudicis les propostes que els hem fet arribar sobre teletreball, retribució flexible i preu progressiu del menu al restaurant, perquè creiem que si s’implantessin –i podem discutir els detalls– resultarien en una millora molt important del clima laboral. Crec que són propostes molt treballades per part nostra i que ens agradaria discutir punt per punt amb la direcció.
 


C: Abans d'acabar, volem donar-te novament les gràcies per aquesta entrevista i desitjar-te molta força en aquesta nova etapa.



P:
I jo us desitjo molt d’encert en aquest bloc, que veig com una eina necessària per exposar les diferències que teniu amb la direcció en els temes d’àmbit laboral.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Puedes comentar aquí. La discusión constructiva es bienvenida, pero el spam o las provocaciones serán eliminadas.